12.000 fulls o un gat dissecat, la diferenciació com a base del branding personal

Pot semblar una disjuntiva estranya, però en realitat és molt coherent, i, fins i tot és adequat a la temàtica del bloc. Pensem-hi un moment i ho veurem més clar. Aquests 12.000 fulls no són una metàfora realitzada per un erudit, sinó que són una realitat pura i dura. No són una representació, sinó que són el nombre mig de currículums que es troba un cap de recursos humans quan actualment vol cobrir un lloc de treball interessant. Bé, potser la xifra està una mica exagerada, però la idea és aquesta.

Diferenciació
La diferenciació com a base del branding personal

Parem-s’hi a pensar uns instants. Som el cap de recursos humans i tenim la necessitat de cobrir un lloc en la nostra empresa. Publiquem un anunci o fem qualsevol de les altres pràctiques habituals per buscar candidats, i sense saber com, ens trobem amb un munt interminable de currículums de candidats altament preparats. No és un ficció, sinó la realitat. I si aquesta situació la observem des del perfil del candidat, la cosa espanta. Per un sol lloc de treball hem de competir amb 11.999 candidats més. La probabilitat de trobar en aquesta mostra gent amb més idiomes, amb més màsters o amb més experiència és altíssima.

Què hem de fer? Si seguim l’estàndard no tenim gaires possibilitats de complir el nostre objectiu. La competència és altíssima, i competir en aquest nivell desgasta moltíssim, a part que no et garanteix l’èxit ni molt menys. La resposta ve a través del gat dissecat.

El gat dissecat no és més que un truc que vaig utilitzar en una exposició sobre l’exportació de cava. En paraules de gent més il•lustre, seria el mateix que la vaca púrpura de Seth Godin. Però expliquem-ho pas per pas. Em tocava parlar just després de l’explicació d’una multitud de dades macroeconòmiques. Vaig fer una ullada als assistents, i estaven perduts i sense massa ganes de reenganxar-se a la xerrada. S’havia de fer alguna cosa per recuperar la seva atenció, i vaig jugar la cara que sempre s’ha de tenir preparada: la sorpresa.

Em vaig apropar al públic i els vaig deixar anar la següent frase: Nosaltres no venem faroles ni gats dissecats! … Venem cava, que és un producte de consum, i per tant, necessitem gent que en pugui consumir. Era simplement la introducció a un anàlisi demogràfic del nostre mercat objectiu, però la pausa després dels gats dissecats va generar l’efecte esperat. Ningú esperava una afirmació com aquella en un entorn on no hi tenia res a veure. Havia aconseguit captar la seva atenció de nou i alhora havia aconseguit desmarcar-me dels anteriors ponents. M’havia diferenciat de la resta.

Aquesta diferenciació és també la clau en el cas de les cerques de treball. Com ja he comentat, si competim per les vies normals, sempre trobarem algú amb millor currículum que nosaltres. Ens trobem amb el mateix problema d’una empresa que competeix al mercat internacional: si competeix via costos, com vol fer la majoria, és molt difícil ser millors que algun països com ara els asiàtics, per això, per poder competir a l’exterior cal diferenciar-se i competir per la via de la innovació.

I com es pot aconseguir aquesta diferenciació tant necessària per intentar sobresortir de la immensa muntanya de currículums? Doncs hi ha diferents maneres, però avui només en comentaré dues. Si confiem en que el cap de recursos humans es mirarà almenys alguns dels currículums que l’hi han enviat, el que hem de fer és especialitzar-nos en matèries poc comunes. Per escollir en quines, hi ha diferents criteris, però podem servir-nos dels nostres hobbys com a inspiració. També podem utilitzar un vincle especial que tinguem amb alguna cultura concreta, ja sigui per tenir-hi familiar, coneguts o haver realitzat un viatge que ens va impactar i ens vam submergir en la cultura d’aquell lloc. En tot cas, aquesta especialització farà que destaquem, sí, però també ens obliga a hipersegmentar-nos dins el nostre sector. Els llocs de treball que requereixin la nostra habilitat especial seran menys que els genèrics que s’ofereixin al nostre sector. És el preu de l’especialització, arribes a menys llocs però arribes abans.

L’altra opció que vull ressaltar com a possible diferenciació resideix en el procediment. La gent té la creença que només existeix la manera habitual de fer les coses. No s’innova en el procediment. Per conèixer algú pensem que primer ens l’han de presentar, per optar a un lloc de treball hem d’enviar la resposta a un anunci d’una vacant. No és així. Almenys no necessàriament. Podem buscar maneres alternatives de fer conèixer la nostra candidatura al lloc de treball ofert. Podem buscar qui és la persona que pren la decisió, i conèixer-lo abans, per exemple en algun esdeveniment de networking o en qualsevol altra ocasió. També podem oferir-nos per un treball que encara no s’hagi demanat. Oferir els nostres serveis a un potencial demandant dels mateixos és una manera excel•lent d’estar presents en la seva ment en el moment en que es trobi davant la futura decisió.

En resum, sense diferenciació ens veurem immersos en una lluita aferrissada amb la resta de contrincants, tots amb els mateixos recursos, o potser amb menys que els altres. Això implica que les nostres possibilitats de victòria siguin molt minses. Diferenciant-nos, les nostres probabilitats d’èxit augmenten, però a canvi hem de invertir en nosaltres i, a més a més, segurament veurem reduït el segment al qual ens dirigim. L’elecció és de cadascú.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s